Marta, sí, em dic Marta. Un nom ben normal. I és que jo sóc així. Sense complicacions, sense dobles sentits, sense res...
Ningú, no sóc ningú més que unes quantes lletres.
Tan se val, oi? Encara que em coneguessiu tampoc no us interessaria res del que faig. Per tant... què importa? Digui el que digui continuaré sent jo o ningú.
No pensareu pas que sóc la que escric? O potser creieu que escric el que sóc?
Quàntes teories literàries heu llegit?
Jo últimament més de les que voldria. I així estic, inevitablement desequilibrada.
Perquè les teories és el que tenen... que enreden la troca i et deixen amb un pam de nas, que ja no saps ni el que penses ni el que fas.
No pensareu pas que sóc la que escric? O potser creieu que escric el que sóc?
Quàntes teories literàries heu llegit?
Jo últimament més de les que voldria. I així estic, inevitablement desequilibrada.
Perquè les teories és el que tenen... que enreden la troca i et deixen amb un pam de nas, que ja no saps ni el que penses ni el que fas.
M'enteneu, oi? M'enteneu?
ALGÚ ENTÉN ALGUNA COSA?
Cric-cric, cric-cric...
I així, del silenci nasqué la veritat...
Demà serà una altre dia
No hay comentarios:
Publicar un comentario